El canvi

La meitat dels treballadors de SAAS canviarien d’empresa si tinguessin l’oportunitat de fer-ho, segons els resultats de la preceptiva enquesta. Dit així, sense disposar del necessari context, pot semblar una barbaritat, l’indicador irrefutable del mal rotllo laboral. Suposem que el treball de camp ha estat ben fet, que la mostra és prou representativa i que sí, que la majoria dels treballadors de la parapública tocarien pirandó si mai en tinguessin l’oportunitat. Ara, que si féssim una enquesta més universal, estic convençut que els resultats serien similars arreu. Quants de vostès, estimats assalariats que llegeixen això a l’hora de l’esmorzar, no canviarien de cap, o de condicions laborals, o de companys (o de tot plegat) si se’ls aparegués ara mateix una fada del bosc amb plenes competències per facilitar-ho i un bon catàleg d’alternatives? La insatisfacció a la feina és una constant des que els babilònics pastaven fang per aixecar zigurats i els egipcis amuntegaven enormes blocs de pedra per construir les piràmides. Ja ens queden lluny els dies feliços de l’arcàdia dels caçadors-recol·lectors, que només pencaven un parell d’hores al dia per aconseguir els aliments necessaris i es passaven la resta del temps de còpula en còpula i pintant cavalls a les coves. Bé és veritat que en aquells temps se’t podia menjar un tigre de dents de sabre o un membre de la tribu veïna. La maledicció del treball –el pa que es guanya amb la suor– la van consagrar les escriptures després de l’expulsió del paradís, juntament amb el part amb dolor. El dia que tothom estigui content, s’acabarà el món.