Nadal calent

Ja és paradoxal que se’ns anunciï, per part de l’USdA, que aquest Nadal ens l’escalfaran els moviments del poble, just el mateix dia en què l’hivern ha començat a ensenyar les urpetes. És possible que ho aconsegueixin. Imagino que el sindicat vol establir sinergies (ara s’ha de dir així, abans es col·laborava) amb l’ampli moviment de descontentament pel preu dels lloguers. De fet, ja es cou una nova manifestació pel pont de la Puríssima, i ara se n’està discutint l’emplaçament. Per veure una mica com va la cosa, m’he descarregat l’aplicació Telegram i, en un parell de passos, ja estic al rovell de l’ou de DenunciAND. Prometo silenci i discreció. Ara, que amb 1.172 integrants és un fòrum important. I les mobilitzacions són un gran altaveu. No n’estic tan segur de les cassolades, que no he sabut veure si encara estan convocades: fan soroll, necessiten d’un hardware bonyegadís i no es pot avaluar la concurrència. I qualsevol empresa col·lectiva que demani coordinació rítmica és una mala idea. Mireu si no quan, en un concert, es demana al públic que marqui el compàs. Comencen tots picant de mans amb energia. Un escàs percentatge encerta els temps; la majoria, però, marquen les anacruses o, porten un ritme interior que res no té a veure amb el de la música. Al cap d’una estona, el nombre de palmeros es redueix, fins que s’exingeix, assumint amb timidesa la fallida de l’operació. És sempre així, i quan l’últim entusiasta deixa de picar de mans plana damunt dels assistents –durant uns instants eterns– una lleu boirina de vergonya i de fracàs.