Projeccions

El servei d’Estadística de Govern ha presentat les projeccions de població per al futur immediat, que situem a l’horitzó 2035. Fins ara, les elucubracions que remenàvem es feien partint del potencial de la superfície de terreny edificable i els somnis humits dels promotors. En sortien unes animalades de magnitud còsmica, que ningú amb dos dits de front va arribar a considerar mai seriosament. Ara se suposa que les dades són més reals, i diu que en tan sols dotze anys de no re arribarem als noranta-nou mil, una xifra que sona a rebaixes de l’enfadós Black Friday, que –oh casualitats– tothom diu que és avui. Posats a fer, esforcem-nos per arribar als cent mil, per trencar la barrera psicològica i quedar-nos tranquils amb una xifra rodona. Ara, que la primera pregunta que ens hem de fer és on els posarem, aquestos dotze mil. Les costures del país tiben, com quan ens hem engreixat i els sacsons busquen una sortida. Només hi ha dues opcions: expansió o compressió. La llei de Gay-Lussac diu que comprimir un gas no és gaire bona idea, perquè pot petar. L’expansió també té els seus límits. Però el que és més sorprenent és lapredicció d’una notable revifalla de la natalitat. ¿No havíem quedat que érem una societat acomodatícia i egoista, camí de l’envelliment, amb una impossible conciliació familiar? S’ha de tenir molta fe en el futur. Doncs mireu quina picoreta: la projecció diu que el nombre de fills per dona puja vint cèntims. Qui ens entengui, que ens compri.