El gran germà

La memòria és un bé escàs, que es va assecant amb el pas dels anys com una font en temps de sequera. Volia escriure una visura sobre el nou capítol de l’assetjament mundial contra el comerç del tabac i, com és natural, tenia la intenció de recórrer a algun exemple històric per il·lustrar la teoria que, en aquesta qüestió, hem viscut sempre a precari i en temps de descompte. Teníem l’exemple dels coprínceps bisbes que van ser pressionats per les autoritats de la hisenda espanyola ja al segle XVIII –de Guinda, Fernández de Xàtiva, Boltas…– que, en un moment o altre van haver d’aplicar severes mesures restrictives, com les que preveien la destrucció de plantacions de la Virgínia pirinenca i, davant dels contumaços, la dura repressió penal. Pobres andorrans, enviats a presons de l’Àfrica per tenir quatre mates a l’hort. Estava ben embalat quan una espurna de dubte m’ha assaltat. Escolta, tu (jo) que ja n’havia parlat alguna vegada, d’això. I tant. Fa un parell d’anys, el novembre del 2021. De fet, si jo no ho recordava, era molt poc probable que ho fes cap lector, però es mereixen el màxim respecte i peix fresc. Total, per dir que aviat el tabac serà considerat com el cascall que conreen a l’Afganistan o la planta de coca boliviana. Ara imposaran la traçabilitat dels paquets, com si fossin ous de gallines felices, un iogurt amb probiòtics o un llobarro. Un pas més cap a un món on tot gat i fura estarà controlat, fins al més insignificant dels detalls. Recordeu: el gran germà us vigila.