Altres animals

La presència de la senyora Jane Goodall a Andorra ha estat un veritable esdeveniment. Que, dècima amunt o dècima avall, el dos per cent de la població l’hagi anat a escoltar és un gran què. En aquest món ple de cantamanyanes, de micos i mones, ella n’és una de les màximes autoritats. Els nostres cosinets, els ximpanzés, tenen molt a dir-nos sobre el comportament dels humans, que ens estem carregant el planeta amb aquella alegria. No sé què haurà pensat del país, que és petit però participa amb entusiasme de la tendència global. Quan et porten a passejar a veure les muntanyes en helicòpter, et tracten com a la patum que ets i t’ensenyen la cara bonica i brillant de les Valls, és probable que la impressió que en treguis sigui en principi positiva. I també, per l’educació britànica i la falta d’informació rellevant i actualitzada, potser no estaria gaire ben vist que digués que el que ha vist al fons de les valls és un despropòsit de formigó, quitrà i llosa gallega (i cabanes al bosc per als temporers, com si fossin Ewoks). En qualsevol cas, ha fet una estirada d’orelles general sobre la humanitat, que està badant de mala manera. I, de pas, ha promocionat el seu projecte, Roots and Shoots: arreu del món el jovent planteja un problema local, busca una solució realista i mira d’aplicar-la. Sembla senzill, oi que sí? No ho deu ser tant, però no perd l’esperança i a la web diu, a la manera de Gerald Durrell, que els projectes són “per ajudar la gent i altres animals”. Exacte i precís.