Fi de festa

Bé, amics i amigues, que això ja s’ha acabat. No estiguin tan tristos, que no n’hi ha per tant. Però si semblen els primers passatgers del vol Palma-la Seu, que no feien pas gaire bona cara. Segons les imatges de la televisió, després de baixar de l’avió recollien la bosseta amb propaganda andorrana amb l’aire desvalgut del refugiat que s’ha quedat sense casa després d’un terratrèmol. He llegit que hi ha hagut un cert desencís entre les autoritats del país perquè en el vol inaugural no hi van viatjar els populars responsables polítics balears, i que això va ser una mostra palmària de desinterès o desafecció, un petit lleig diplomàtic. Ja els vagarà: que considerin aquest primer trajecte com una prova de càrrega, i quan nevi com ha de nevar, que encara hi som a temps, hi haurà bufetades i corredisses per venir, i faran discursos i repartiran banderetes. I si mentrestant s’ha emprenyat el vicepresident de la Diputació Provincial de Lleida, per un atac de banyes (és aranès), mira: doble feina. Deia que ja s’ha acabat el cicle festiu, que s’ha fet llarg, interminable, encadenant tants dies vermells que al final ja no sabíem per quin dia de la setmana passàvem. Ara tot torna a la normalitat, i avui dilluns tot seran trucades i corredisses per mirar de recuperar el temps perdut, reprendre les gestions deixades a mitges i fer veure que som eficients i complidors. Aquest any serà intens –com tots, en el fons– i passarà, com tots, en el fons, volant. D’aquí a no res, Sant Antoni. Carnaval. Setmana Santa. Informes. L’estiu. Referèndum i, un altre cop, Nadal, que caurà en dimecres.