Complements del verb

Està clar que, a partir d’ara i fins a nova ordre, anirem rebent amb comptagotes els detalls sobre l’acord d’associació. La lletra petita, vaja, les propostes de pacte sobre temes sectorials. Ahir, per exemple, van ser les farmàcies les que van rebre el regal post-Reis. Tres anys de temps d’adaptació: és aquell temps terrible en què vas entrant, de mica en mica, en l’aigua glaçada d’un estany, entre esgarrifances i dubtes, fins que t’arriba a cobrir el melic, quan el més eficaç, sens dubte, seria, un cop presa la decisió en ferm, capbussar-s’hi de patac, sense possibilitat de reculada. Aquest lliurament controlat de dades ens permet, de pas, conèixer una mica millor com funcionem. Segurament molts no sabíem que a les farmàcies del país s’hi venen medicaments importats directament de Rússia, Anglaterra, Suïssa i els Estats Units, sense que de moment hagin de passar per l’embut regulador europeu. Així va passar amb la Viagra, que les farmàcies del país van vendre a semalades abans no l’autoritzessin a Europa. La notícia diu que aquesta mena de medicaments importats de fora de la UE reben la consideració de “complements”, no pas de medicaments, i que són productes que tracten sobretot tres problemes importants: l’alopècia, el sobrepès i la disfunció erèctil. No són minúcies, i tothom, qui més qui menys, pot estar-ne afectat. De només un (com un servidor, però no em feu dir de quin), de dos o –en els casos veritablement més desgraciats– de tots tres. Confiem que, passi el que passi, tots els afectats puguin continuar rebent els complements que necessiten: la pau social vol ciutadans feliços.