El principi de la incertesa

M’explicaven que, per saber quin temps faria durant tot l’any, ens havíem de fixar en els vint-i-quatre primers dies de gener. Així, el temps que farà de l’u al dotze marca la tònica meteorològica de la primera quinzena dels dotze mesos (l’u el gener, el dos el febrer…), mentre que el del tretze al vint-i-quatre ho faria igualment però per aplicar-ho a la segona quinzena. Em diran que és un mètode perfectament inútil i supersticiós, sense cap base ni fonament científic, com passa amb els quaranta dies de pluja de Sant Pere Regalat o allò que si el dia de la marmota la Candelera riu o plora. Però no em negaran que són prediccions merament poètiques i que la meteorologia oficial i científica, basada en l’emissió de models predictius, tampoc no és gaire més de refiar, si més no en un termini raonable. Com passa amb les prediccions dels economistes, si fa no fa. Avui dimecres és el gran dia, el de la nevada insuperable que els meteoprofetes han anat anunciant des de fa ben bé vuit o deu dies. A mesura que s’ha anat acostant la data assenyalada, els models s’han anat arronsant i els arúspexs han acabat per posar una mica d’aigua al vi. Que si l’Arome, que si l’Icon, que si els suïssos i que si el GFS, amb actualitzacions cada quatre hores, ho comencen a diluir o a matisar. El millor de tot és que, al final, el temps farà el que li rotarà, independentment de models i prediccions i alertes grogues. Potser en cauen tres pams. I que per molts anys puguem celebrar el principi de la incertesa.