El pobre Sergi

El pobre Sergi viu en un anunci de cigarretes electròniques. Sí, aquell invent que simula l’acte de fumar amb un giny que escalfa una mescla de tabac. El pobre Sergi apareix a la fotografia que hi ha als opis, aquestos tòtems publicitaris instal·lats a la via pública, a la vista de tothom. Això sí, una frase ens aclareix, al peu de la imatge, que el tal Sergi és un fumador real-real, no pas un actor que ha estat llogat per fer de Sergi, i que ho ha fet per voluntat pròpia, perquè és “un consumidor adult real que ha estat remunerat per la seva participació en la campanya”. Fantàstic que l’hagin llogat per encarnar un consumidor de tabac escalfat, però els publicistes es podrien haver estirat una mica i pagar quatre rals a un corrector de català, ni que fos normalet, perquè les declaracions destacades del Sergi, usuari des del 2021, són per plorar llàgrimes de sang. Diu: “M’agrada [la marca ics] perquè és més net que els cigarrets, ja no m’olora la roba”. Dues evidències. Primera. El tabac-tabac és pudent, i no agrairem prou que no consumeixi més en establiments públics, malgrat que ens van amenaçar amb tota mena de mals si això passava. Segona evidència. La roba no olora, sinó que fa (mala o bona) olor, si de cas. El més greu no és la badada del redactor, sinó que hagi desfilat per totes les baules de la cadena de producció sense que ningú se n’hagi adonat o –i això encara seria pitjor– si algú ho ha vist no li ha donat gens d’importància, cosa que segur que no hauria passat en cap altra llengua potent i respectada. Pobre Sergi, però pobres de nosaltres.