Quatre graus de separació

L’ombra del dubte plana sobre la gestió econòmica de la farmacèutica Grifols perquè una gestora de fons voltor, Gotham City Research, l’ha acusat de maquillar els comptes. El preu de les accions de Grifols ha caigut en picat (diu que ha perdut 2.200 milions d’euros de capital) i, Gotham City Research, aprofitant l’avinentesa, n’ha comprat una pila per especular. Fins aquí l’anàlisi: la selva financera és tan enrevessada, ferotge i incomprensible per a l’humà normal, que val més no intentar penetrar-hi, perquè les tribus que hi habiten se’t menjaran de viu en viu. Tota aquesta història, capitalisme salvatge en estat químicament pur, serveix també per explorar una petita derivada: el nom dels suposats dolents de la pel·lícula: Gotham City Research. És prou interessant, la qüestió. El primer que ens ve al cap és que Gotham és la ciutat de Batman i, per extensió, de l’univers de l’editorial DC, excepte Superman, que es mou per Metropolis, a l’altra banda de la badia imaginària que els separa. Una ciutat inventada, que evoca –però no al cent per cent– Nova York. I d’on ve, el nom? Sembla que a l’est d’Anglaterra, prop de Nottingham, hi ha un Gotham que era cèlebre pels acudits sobre els seus habitants, amb fama de simples. Una mica a la manera de la regió italiana de Molise als Abruzzi, o Lepe a Huelva o –aquí a tocar– Bescaran. El 1807, Washington Irving, el cèlebre escriptor nord-americà, va fer servir Gotham com a alter ego de Nova York en un periòdic satíric. I així. Que petit que és el món. Del Nottinghamshire a Ordino, quatre graus de separació.