El senyor Ramon

Bé, ara toca barallar-nos una estona per veure on s’ha de construir l’edifici Node. Però faríem bé de recordar que, no fa pas gaires anys, allà mateix n’hi havia d’anar una altra, de construcció, aquesta la mar de futurista i faraònica, que s’havia de dir The Cloud. Sembla que, malgrat el fiasco, la plaça encara se’n diu (i no sé pas què és pitjor). No, si no ens en sortirem. Hi ha conciutadans i no conciutadans que, en el seu dia a dia, fan servir el català de manera més o menys natural, però així que han de fer una piulada o publicitar-se d’alguna manera, es passen a l’altra (el castellà) o a la de més enllà (l’anglès, si en saben prou) “per arribar a més gent”, com si als arequipeños o als de Tomelloso o als de Springfield els interessés gaire el que fan (o més que als veïns immediats). Potser és que necessitem una injecció de vitamines d’autoestima. I què millor que acostar-nos aquesta tarda a La Trenca, on el tàndem Jesús Alturo i Tània Alaix ens parlaran del seu revolucionari estudi sobre els orígens del català escrit, Lletres que parlen (La Magrana), que és un apassionant i portentós recorregut per les primeres manifestacions escrites d’aquest idioma tan antic i bonic com masegat i menystingut. Ens parlaran, espero, de les apassionants troballes que han fet en els darrers anys, després d’esprémer, com fan els bons investigadors, tot el suc de vells pergamins. Com ara la identitat d’un dels primers escrivans que van fer servir el nou romanç, el nostre veí Ramon de Cabó, sotsdiaca, en actiu cap al 1105. Ai, Ramon, si aixequessis el cap.