El desempat

Dimecres al vespre, tot el país estava pendent de la crema del mai de Canillo. Tot i aquesta expectació general, en aquest temps d’emergència climàtica, no hi va haver retransmissió en directe per RTVA ni per streaming ni res de res. Els que no vam poder desplaçar-nos al camp del Som, on es feia la crema, ens vam haver d’informar per aquesta mena de canals tan imprecisos que són les xarxes, de les quals no te’n pots refiar mai perquè a la mínima que badis te l’endinyen per alguna banda. Però és igual. El cas és que, segons les informacions proporcionades per alguns testimonis presencials i de confiança, l’arbre màgic es va cremar del tot, cosa que vol dir, segons la saviesa ancestral, que l’hivern (quin hivern, hauríem de dir?) ja es pot donar per liquidat i que hem de llençar la tovallola i deixar enrere tota esperança. Ara haurem d’esperar a veure quin és el veredicte de la Candelera, que és tal dia com avui, a veure si és que riu o si és que plora (atenció, espòiler: riurà). Per tant, l’ossa tornarà unes setmanes més al cau. Així, entre aquestes dues opinions tan autoritzades i tan fonamentades en la saviesa arcana i infal·lible del poble hi ha un empat tècnic. No queda clar si hi ha un mecanisme que faci d’àrbitre en aquest cas, perquè un resultat exclou radicalment l’altre. No pots estar mort i viu al mateix temps (excepte si ets el gat de Schrödinger). I no em poseu l’exemple de la marmota Phil, que dels nostres microclimes i particularitats atmosfèriques no en té ni punyetera idea, pobre animalet ianqui.