Els quaranta-dos

Diuen que durant la segona quinzena del mes de març ja tindrem el text de la proposta d’associació a la Unió Europea en anglès. I que per disposar de la traducció al català ens haurem d’esperar al mes de juliol. Ni que fos l’Ulysses! Però és lògic que s’hi mirin molt, en la traducció, perquè ha d’estar polida i ben feta, sense que hi hagi ni errors ni interpretacions estranyes ni hi apareguin falsos amics ni bromes gramaticals. Ens hi juguem el futur i no voldria estar en la pell del responsable de fer la versió en l’idioma oficial. No sé quin serà el procediment que escollirà l’executiu per dur-la a terme, però la història ens proporciona models que serien relativament fàcils d’aplicar. El rei hel·lenístic d’Egipte, Ptolomeu II Filadelf, al segle III aC, va demanar a setanta-dos savis (sis per cadascuna de les dotze tribus d’Israel) que traduïssin la Torà, la bíblia jueva, al grec. Els va recloure en setanta-dues cambres, sense que es poguessin comunicar entre ells. Al final, en comparar les versions dels setanta-dos, Ptolomeu va comprovar meravellat que totes les traduccions coincidien exactament, paraula per paraula. Doncs aquí hauria de ser igual. Busquem sis savis per parròquia, de solvència contrastada, amb el nivell C2 mínim. Quaranta-dos. Els tanquem en un hotel. Que sigui comfortable i el menjar bo, però que no puguin tenir contacte. Fora telèfons. L’Oxford English Dictionary, pel català el de l’IEC i la Gramàtica i prou. I al cap d’un temps prudencial, compararem les traduccions. I si no coincideixen fil per randa, tornem a començar, fins que totes siguin idèntiques. Amb els textos sagrats no s’hi val a badar.