'El bes de Judes'

No tot són desgràcies, sequera i calamitats diverses. De tant en tant ens arriba una bona notícia, d’aquelles que s’han cuinat amb molta discreció i a foc lent. Potser a molts els semblarà malament que es gasti diner públic en la recuperació del patrimoni del país que hi ha dispers per les col·leccions de mig món, però si alguna cosa ens ha de salvar és precisament això: la memòria del que vam ser expressada a través de les manifestacions artístiques. Ahir a la tarda s’anunciava el principi del camí de retorn dels dos fragments de les fenomenals pintures murals tardoromàniques (o protogòtiques) procedents de l’església de Sant Esteve: El bes de Judes i La flagel·lació de Crist. Les tenia des de feia un munt de temps la família Bosch, i imagino que les negociacions han estat difícils perquè aquest material, relativament escàs i d’altíssima qualitat, es fa pagar. Algun dia s’haurà de fer l’estudi definitiu sobre l’atzarós destí de bona part del llegat patrimonial andorrà, que ha estat menystingut, malvenut, robat, destruït o cremat, perquè també ha estat part del viscut del país. Amb el retorn dels frescos de Santa Coloma i el d’alguns fragments del fantàstic retaule de Prats ja es va començar a rescabalar aquest greuge espiritual que arrossegava el país. Oh, és molt car, diran. Potser sí. L’hemeroteca diu que fa setze anys en demanaven més d’un milió d’euros més. I ara, pel mateix preu que costa una rotonda, si fa no fa, es podrà recuperar un retall de l’ànima de les Valls. Encara em sembla barat.