La versió més atractiva

Bé, com va passar amb la primícia del projecte de text constitucional, aquest diari va publicar divendres, en rigorosa exclusiva –allò que en el llenguatge periodístic en diuen un scoop– el resum del contingut de l’acord d’associació amb la Unió Europea. Va ser un cop d’efecte, a quatre dies de la presentació oficial, prevista per al dia de demà. Amb l’ànsia de la novetat, aquella tarda mateix vaig voler devorar les seixanta-tres pàgines de l’acord, a veure lo què. Reconec que la trempera va anar de baixa ja a la primera pàgina, quan vaig veure que la tipografia de tot el document era una vulgaríssima Times New Roman, amb línies massa amples, subratllats innecessaris i uns sagnats d’aquells que fan mal als ulls. La competència digital, que també va aconseguir el text, el presentava amb idèntica compaginació, però amb una avorridíssima Arial, la germana curta de gambals de la immortal Helvetica. Amb aquests indicis, m’inclino a pensar que la Gola Pregona que va filtrar el text a Woodward i a Bernstein no ho va fer dijous cap al tard, amagat a les ombres de la vuitena planta de l’aparcament de Pyrénées, sinó que segurament el va enviar per correu electrònic o, encara pitjor, per whatsapp. Tal qual, tot molt vulgar. Ja ho sé: em fixo en el dit que assenyala la lluna. Després, llegint la notícia, em vaig calmar: el Govern preveu presentar demà una “versió més atractiva” del document. Lloat sia. Un dissenyador gràfic –que en tenim d’excel·lents– potser no millorarà el text, però el farà, si més no, llegidor.