Prestador d'última instància

Amb un gran sentit de l’oportunitat, dilluns al vespre l’amic i conseller general Pol Bartolomé va presentar el seu llibre Andorra i la ‘qüestió europea’. Si ara fa un segle i mig el que es debatia a Europa era la Qüestió d’Andorra, avui s’ha girat la polaritat de l’argumentari: a Andorra la qüestió és Europa. És un text valent, elaborat, pensat amb el cap fred i amb un bagatge intel·lectual a anys llum dels raonaments simplistes i sanguinis que tots som capaços de brandar a l’hora del cafè, però que són foc d’encenalls. El llibre s’ha de llegir amb el llapis al costat. La decisió no serà gens fàcil. Com va dir el Pol en la gran entrevista amb el Gabi Fernàndez, l’opció que cadascú defensarà s’haurà de prendre en funció del delicadíssim equilibri entre els interessos particulars i el bé general. Una cruïlla comparable al Rubicó constitucional. I ahir vam poder assistir a la multitudinària posada de llarg del text de l’acord. Ara comença un llarg període de preguntes i reflexions. El que éà clar és que haurem de llegir molt i que tot s’haurà d’explicar molt bé. El cap de Govern va defensar el text després que l’Eva Arasa presentés a La Trenca el seu magnífic llibre de relats, Cossos estranys. Textos inquietants, pertorbadors, que revelen allò tan fosc que s’amaga sota els plecs de l’existència. Mentre esperem amb candeletes que publiqui la seva primera novel·la, suggereixo de franc el títol per a la segona, que prou podria ser un thriller financer: Prestador d’última instància. No, si al final del camí haurem fet un màster en polítiques públiques i dret internacional. Que Déu ens empari.