Les escletxes

Es veu que en l’ordenament jurídic en vigor hi ha algunes escletxes, sí, per on els emprenedors espavilats es poden estalviar uns quants quartos. Així com diuen que l’obligació del presoner és la d’escapar-se de la cangrí abans de complir la pena, encara que hagis de fer un túnel amb una cullera, l’obligació de l’administrat és buscar on són les escletxes de l’administració, aprofitar-se’n i fer-li pam-i-pipa des de l’altra banda. Això sí, però sense incomplir la llei, que és la ratlla vermella que no s’hauria de travessar. Es tracta de trobar quines són les disfuncions del sistema, les contradiccions, les fallades sistèmiques. És impossible que dins de l’atapeïda selva burocràtica en què hem penetrat, com valerosos exploradors britànics al cor de l’Àfrica Equatorial sense mapa ni brúixola, no hi hagi un gran nombre de disfuncions, contradiccions, forats, esquerdes legals i procedimentals que proporcionen a la població administrada la fugaç satisfacció de sentir-se més llestos que els funcionaris. Però això és una pura il·lusió. En algun moment del recorregut, el Leviatà funcionarial trobarà (o farà veure que retroba) el camí, recuperarà forces, emetrà uns esbufecs i acabarà per imposar-se sobre l’administrat a còpia de lleis, reglaments, esmenes, edictes, decrets, pegats, arrestos, resolucions, crides, notes, sentències, admonicions i tota quanta figura legal pugui ser invocada i aplicada. Fins i tot és possible que les escletxes siguin intencionades, planificades pel Gran Germà amb tota la intenció, com si fos carrota que fa que els rucs s’acostin abans de rebre la garrotada. Ves que no sigui això…