Cor furtiu

Acaba d’arribar a casa la monumenal biografia que el doctor Xavier Pla ha fet del seu quasi homònim Josep Pla: Un cor furtiu, publicada molt excel·lentment per l’editorial Destino. Són més de mil cinc-centes pàgines de bon aprofitar. Recordo encara amb emoció el volum d’El quadern gris de cobertes vermelles que vaig guanyar en un concurs escolar quan tenia disset o divuit anys: com a lector en formació aquell llibre rutilant, escrit en un idioma bellugadís, efervescent i sempre enginyós, em va canviar la vida. Avui podem recuperar en línia tots els articles que el Josep Pla periodista va publicar, i fer una recerca sobre les al·lusions a Andorra. El primer cop que hi va posar els peus va ser l’any 1943, i hi va tornar d’altres vegades. Sembla que tantes muntanyes l’aclaparaven: ell, que era partidari de mons endreçats i mesurables, les considerava “excessives”. Però Andorra li era també admirable, per la tenacitat, per la voluntat de supervivència i pel caràcter inequívocament pacífic. Així, el primer esment que Pla va fer de les Valls és de l’any 1922, en un article a La Publicidad, de quan feia de corresponsal a Roma: parlava del cas d’un diputat feixista, que havia brandat una pistola al parlament i va estar a punt de matar un diputat socialista. I va escriure: “El xovinisme reaccionari domina a tots els països d’Europa que han fet la guerra, menys a Anglaterra, és repugnant i odiós. I la Gran Bretanya té encara la tara d’Irlanda. És una llàstima que a la nostra època només puguin ésser honrats políticament els habitants d’Andorra.” Mira tu.