BWV 244

Ves si el terratrèmol pallarès que es va deixar sentir dimarts a la tarda no s’hauria pogut esperar a demà, a l’hora tercera. Hauria estat una bonica coincidència, perquè és just quan l’evangelista Mateu (27,51) situa el moment de la mort de Jesús, després de tres hores del món en tenebra, crucificat sota el poder de Ponç Pilat al Gòlgota: “Llavors, la cortina del santuari s’esquinçà en dos trossos de dalt a baix, la terra tremolà, les roques s’esberlaren.” És l’episodi que recull el número 63 de la Matthäuspassion de Johann Sebastian Bach, en un recitatiu on el violoncel·lista del continu ha de fer unes corredisses de semicorxeres furioses, amunt i avall, per il·lustrar amb la intensitat necessària aquest fet tan terrible. Demà, qui no sàpiga què fer durant dues hores i una mica més de tres quarts, que busqui a YouTube la versió de Raphaël Pichon i l’Ensemble Pygmalion, perfectament filmada per la cadena Arte a l’església de la Madalena d’Ais de Provença. La representació, que reposa sobre les espatlles d’un sensacional Julian Prégardien en el paper d’Evangelista, és una experiència sensorial, un oasi, un bàlsam per a l’esperit, l’excusa per aturar-nos i deixar-nos portar a una exploració al fons de l’ànima humana per un dels compositors que més la va comprendre. És possible que siguin els cent seixanta-vuit minuts més ben invertits de l’any. I, si la trobeu massa llarga, busqueu la Johannespassion, feta també per Pichon & Pygmalion, que dura un quart d’hora menys, vint minuts, i el proper 7 d’abril farà tres segles que la van estrenar. No hi ha excusa.