Saxand

Entre la taxonomia dels acudits, hi ha una categoria ben nombrosa, la dels músics. No hi ha instrument o intèrpret que se’n salvi, i la característica comuna a tots és la crueltat. Quin és el mètode anticonceptiu que fan servir els bateries? La seva personalitat. Què és el primer que fa una soprano en llevar-se? Anar-se’n a casa. Quina és la definició d’una segona menor? Dues gralles tocant a l’uníson (també ho expliquen dels contrabaixistes). Quants baixistes fan falta per canviar una bombeta? Cap: ho fa el pianista amb la mà esquerra. Quina és la diferència entre un músic de viola i una pizza? Que una pizza pot alimentar una família de quatre. Els llaütistes, que afinem la meitat del temps per tocar desafinats l’altra meitat. Els saxofonistes tenen una subsecció dedicada que déu-n’hi-do. Quina és la definició del cavaller? El que sap tocar el saxo, però no el toca. Quina diferència hi ha entre un saxofonista i un terrorista? Que amb els terroristes es pot negociar. Què fa un saxofonista plantat a la porta? No sap quina clau fer servir ni quan ha d’entrar. I així. Tots els acudits són injustos i malintencionats, fruit de l’enveja. Potser la culpa sigui el seu caràcter d’instrument transpositor, afinat, segons la talla, en mi bemoll o en si bemoll, en comptes d’estar-ho en do o en fa, com seria més lògic. Però aquesta és una marca de naixement, un tret de caràcter. Ara que està en ple apogeu l’Andorra Sax Fest, que és una de les iniciatives més inventives, amb més èxit i criteri del nostre confús panorama musical, amb un programa espectacular, no els ho tindrem en compte. Endavant, homes i dones del saxo!