Ja patíem

Anaven passant lentes les hores, morosos els dies i pausades les setmanes i ja patíem per si tindríem a l’estiu la dosi preceptiva del Cirque du Soleil. No ens deien res i tot eren cavil·lacions. I si passa que no poden venir? I si resulta que Port Aventura els paga més que nosaltres? I sí, al final s’ha confirmat que, per enèsim any, ens visitaran els saltimbanquis i acròbates de la multinacional quebequesa, que han trobat al Principat un ecosistema del tot propici per a la reproducció en període estival. Al cap dels anys, al ritme a què anem, potser formaran part del constructe imaginari andorrà, juntament amb el Johnnie Walker (etiqueta vermella), el Toblerone, Grau Roig, la mantega Président, el cartró de Winston andorrà i altres tòpics i escarrassos turístics que ha d’arrossegar el país. Per tant, que Déu me’n reguard de criticar la decisió. Si les equacions que fan els dels números que treballen a l’edifici de Ràdio Andorra surten bé i es produeix el més que generós retorn de la inversió que diuen que es produeix, benvinguts siguin els soleils. Ara, que posats a criticar una mica (que per això em paguen), demanaria als responsables que no es molestin a buscar un nom per a l’espectacle, que el canvien cada any i potser no caldria. Sublim –que és el que toca enguany– sona una mica pretensiós i onanista, d’autobombo innecessari. Una mica com aquelles medalles de mentida que es penjava el Màgic Andreu quan executava amb èxit un dels trucs del repertori.