Maquiavel

Aquesta modesta tribuna no és gaire procliu a tractar qüestions de la política de les potències veïnes. No per res, sinó perquè ja hi ha prou feina aquí perquè sigui innecessari anar-ne a buscar a fora. Però de vegades hi ha caramelets tan temptadors que es fa difícil obviar-los. I abans-d’ahir al vespre, el president espanyol Pedro Sánchez va protagonitzar una sorprenent maniobra política, que va enxampar tothom amb els pixats al ventre. Semblaria estrany, d’entrada, que un dirigent de la fusta del senyor Sánchez –que amb l’experiència que té hauria de tenir una capa coriàcea antigranades en comptes de pell– amenaci de dimitir perquè s’ha cremat. Sí, dimitir, aquesta paraula russa que ningú no sap què vol dir, però que, en circumstàncies normals, és una decisió que se sol meditar en privat i s’anuncia en públic, amb efectes immediats i irreversibles, no pas a l’inrevés. El que no es fa és dir que m’agafo uns dies de festa i si de cas dilluns ja veurem què. Sap greu per la seva senyora esposa, que ha vist com se les gasta la judicatura espanyola, un poder-godzilla nostàlgic que sembla que vagi per lliure. Però hi ha qui diu que els espies marroquins li han piratejat el mòbil amb el software israelià i que ara estan fent avaluació de danys. La veritat, com sempre, no la sabrem, i ens quedarem amb el meravellós titular d’El Mundo Today: “Millones de españoles publican una ‘carta a la ciudadanía’ en sus redes sociales anunciando que necesitan unos días para reflexionar y que no volverán al trabajo hasta el lunes”. Així mateix.