Figues i fanalets

La pancarta –no una pancarta qualsevol, no: plastificada perquè plovisquejava– va ser retratada pel Fernando Galindo durant la manifestació del Primer de Maig. Tècnica? Retolador negre gruixut sobre paper blanc. Alternava majúscules amb, de tant en tant, alguna minúscula, un recurs tipogràfic que sovint fan servir els publicistes per donar agilitat i informalisme al text. Escrupolosament bilingüe, perquè tots l’entenguem. A la part de dalt, sota una sanefa de fanalets tipus Feria de Abril, dibuixats amb un retolador més fi, hi havia la llegenda, en castellà com a idioma preeminent: “No tengo el chichi pa’ farolillos”. A sota, la primorosa traducció a la catalana llengua: “No tinc la figa per fanalets”. Bé, un missatge tan colorista i contundent demanava una mica de recerca. Segons sembla, això del chichi i els farolillos és una expressió ben coneguda, perquè era la frase insígnia d’un personatge de la sèrie 7 vidas. No sé si els lexicògrafs de la Real Academia de la Lengua la tenen anotada en alguna fitxa, però sí que, per exemple, és el títol d’un llibre sobre frases fetes castellanes, d’Astiberri Ediciones, que es publicarà aquest mes. Més interessant, però, és la versió al català, de la qual no he aconseguit trobar cap paral·lel. Però d’entre les dotzenes de traduccions possibles del castís chichi, l’elecció de la paraula figa, una de les accepcions d’un dels mots amb més sinònims que tenim, ha estat tot un encert. Adolfo Suárez va dir, en el seu moment, que no era possible ensenyar física nuclear en català. Ja hem vist que estava equivocat de mig a mig. Tenim una llengua i la sabem fer anar. Visquen les figues i els fanalets.