Els federats

La padrina destina un total dos-cents mil euros en subvencions a activitats culturals. S’han repartit entre setanta-sis projectes, de totes les disciplines artístiques: música, literatura, audiovisuals, etcètera. Bé. És poca cosa, però és el que hi ha i encara gràcies. Ara ja sabem el que rebran les federacions esportives, també en concepte de subvencions. Quatre milions sis-cents mil euros. La diferència és abismal, astronòmica, homèrica. Però ja tinc la solució, una manera de resoldre aquest decalatge. No sé com ningú no hi ha pensat abans, però prou se’ns pot haver passat per alt de tan senzilla com és. Que tota la gent que es dedica a les coses aquestes tan prescindibles i hom diria que fins i tot molestes de la cultura es federi immediatament en alguna disciplina esportiva. Els de dansa podrien anar perfectament amb la gimnàstica. Els poetes, amb la federació de patinatge: a veure si no llisquen gràcils sobre els versos. Els narradors i novel·listes, encaixarien perfectament en la Federació d’Atletisme, perquè una novel·la, ja se sap, és com una prova de resistència, una cursa de fons, una marató. La gent del teatre no sé si amb la de judo, per allò del contacte corporal. Els del cinema, amb la de rugbi, que és un gran esport d’equip. L’Associació d’Editors, a la de taekwondo. Si els fa mandra triar, que es trobin tots sota les ales generoses de la Federació d’Esquí, que tota soleta rep, atenció, un milió tres-centes mil piastres. I si s’ha d’anar en representació del país als Jocs dels Petits Estats, doncs s’hi va. Només faltaria.