Tor, SA

Hem de reconèixer que el Carles Porta té una habilitat gairebé sobrenatural per explotar el format del True Crime, amb els assassinats de Tor com a Gran Reserva Especial del seu celler. Que, després de tants d’anys, la font encara ragi amb aquella alegria és un fenomen digne d’estudi. I no serà perquè no hi hagi casos tant o més suculents des del punt de vista del morbo, que n’hi ha a cabassos, però el de Tor els supera tots. Ja es comencen a sentir veus que diuen que potser ja n’estem fent un gra massa, del format. Que ens recreem en excés a descriure una de les formes que pren el mal, que una cosa és la ficció de les novel·les de lladres i serenos i l’altra l’evocació de fets que van succeir, amb víctimes i culpables encara vius. Naturalment, en tot hi ha matisos, i només cal considerar l’exemple rutilant de la novel·la de l’Iñaki Rubio sobre els Gastons per veure que la realitat pot sublimar-se per crear formes memorables d’art. Però jo ja deixaria la gent de Tor en pau. Ha hagut de sortir el nebot del difunt Sansa, el Josep Maria Aixàs, a posar una mica d’ordre davant la més que previsible allau de truecrimeturistes aquest estiu. Sort que el Josep Maria és educadíssim i té una flegma i contenció britànica, però ha penjat un vídeo on demana a la gent que es comporti quan pugi a Tor, que respecti la muntanya, els camins i les propietats privades. Qualsevol altre hauria engegat una rastellera de renecs i macàsums, fent gala dels recursos més expressius del dialecte. Però jo, de vostès, aquest estiu no hi posaria els peus.