La Marine pateix

L’aspirant eterna a coprincesa, Marine Le Pen, es veu que pateix per l’estat de salut de la llengua francesa a Andorra. Encara recordo amb estupor el dia, fa uns quants anys, ja, en què la vaig veure aparèixer al comú de la capital acompanyada per un prohom de parròquia alta. Venia de visita, qui sap si per començar a investigar sobre les causes de la reculada de la llengua de Michel Houellebecq al Principat. Potser és que s’ha cregut que ja no és vàlida la fórmula que tantes vegades hem sentit: “Oh, és que a Andorra no hi ha cap problema d’idiomes perquè tots som perfectament trilingües: en català (alguns en diuen andorrà), castellà i francès”. El somni del domini dels tres idiomes, intercanviables, neutres, sense càrrega elèctrica, químicament purs, destil·lats, que van davallar sobre els caparronets dels habitants de les Valls Neutres per intercessió pentecostal de l’Esperit Sant. Això potser era cert in illo tempore, i encara podríem dir que avui un percentatge rellevant de la població compleix, més o menys, amb aquesta triple condició lingüística. Però és un exercici saludable practicar el realisme i constatar que el nombre va davallant, inexorablement. Naturalment, el govern de la Gàl·lia transalpina ha de dir que el francès gaudeix de bona salut, que si un terç de la població escolar i que si una programació cultural de qualitat, que la nova llei no és amenaça. El que no dirà és que, per cada nou habitant monolingüe castellà se’n perd un de potencial francès –i, no cal dir-ho, un de català–. És una qüestió de sumes. I no hi ha res a fer, mentre continuï tanta tebior i tanta renúncia.