Pans i peixos

La imaginació dels tecnoestafadors contemporanis és tan desbordant que els hauríem de fer més cas, perquè transcendeixen la picaresca per esdevenir formes efímeres d’art. I tot aquest malbaratament de talent es perd per culpa de la nostra pusil·lanimitat i ganes de poc risc. Sí, ja ho sabem: d’entrada es fa estrany que el senyor Copríncep i arquebisbe de l’antiquíssima diòcesi d’Urgell es presti a fer publicitat d’inversions si més no dubtoses, ni que sigui en nom de Repsol, que sembla una empresa respectable. Tot de promeses i indicacions fetes en un castellà correctíssim, sintetitzat per una intel·ligència artificial. D’entrada, arrufes el nas. Però s’ha de reconèixer que el guionista té gràcia, quan comença amb allò de les “sorprendentes noticias para todos los ciudadanos andorranos”. I et prometen un veritable xollo, amb una inversió inicial de dos-cents cinquanta euros. Ja saben el que fan, perquè és com una recreació del miracle de la multiplicació dels pans i peixos. Recordem la feta. Jesús, abatut per la mort del Baptista, es va retirar a Betseida, vora el mar de Tiberíades. Allà hi havia una multitud de seguidors, i va predicar una estona. Cap al tard, els deixebles li van dir que anés plegant, que era l’hora de tancar paradeta, que allà no hi havia foodtrucks ni manera de sopar, que només hi havia dos panets d’ordi i dos peixos. Jesús els va dir: “Doneu-los de menjar vosaltres mateixos.” I es van multiplicar com els dividends que promet el programa de la petroliera. Per cent (en un mes), una rendibilitat que no està gens malament.