El tall

Dilluns tallen la carretera a la rotonda de la Farga. Des de Govern diuen que estan negociant amb les autoritats competents, però hom ja s’imagina que les converses no passaran de l’estadi de les bones intencions, els copets a l’esquena i els desideràtums i que dilluns, a partir a les deu, els tractors no deixaran passar ningú –excepte els vehicles d’emergència, obligant a fer tot de maniobres complicades en cas de necessitat. És un trist consol pensar que el mateix passarà a la resta de passos fronterers de la serralada –per agricultors de les dues bandes de la frontera. Les revoltes dels pagesos –i ara són una espècie maltractada i en perill d’extinció– han estat una constant a la història d’Europa, i han pres formes molt diverses al llarg del temps, perquè sempre han estat una força disruptiva, de mal encaix en les estructures administratives i polítiques jerarquitzades. Els pagesos andorrans medievals van calar foc al castell comtal de Bragafolls, abans de l’any mil. Hi ha les jacqueries franceses del XIV, les dues grans guerres remences catalanes del XV, les germanies valencianes del XVII, i etcètera. Res de nou sota el sol. La col·lisió de drets entre la manifestació i la lliure circulació tindrà com a efecte col·lateral l’augment d’uns quants punts del nivell d’emprenyamenta en la ciutadania andorrana, que viu des de fa temps amb un grau notable d’estrès i tensió. Que seria molt més eficaç col·lapsar Barcelona, Madrid o –encara millor– estrangular indefinidament els accessos a Brussel·les? Sens dubte. A veure si a la propera.