Proveïdors de la reial casa

Les fotografies de l’Eva Arasa no deixaven espai per al dubte: la reina Letícia d’Espanya, aquella senyora tan tensa i tibada que surt a l’¡Hola!, era a la parada andorrana a la Feria del Libro de Madrid durant la passejada inaugural, en conversa animada amb la ministra Bonell. Al fons de la fotografia es veia aquell alcalde tan raret que tenen a la vila de l’os i l’arboç. Sí, podem ser displicents i fer veure que tenim ànima republicana, però a la que se’ns acosta una testa coronada a tots se’ns fa el culet pepsicola. És inevitable, és genètic, és el pòsit dels contes de fades i de segles i segles de propaganda monàrquica. Suposo que van mantenir una conversa superficial sobre Andorra i els llibres. Sembla que se’n va endur uns quants, i aquí comencen les conjectures. Fins allà on ha transcendit, duia a la bossa el Muertos, ¿quién os ha muerto? de l’Iñaki Rubio, de cal Medusa. Pensem, per un moment, que el destí dels llibres no va ser el que tothom sospita: dipositats en mans d’un xambelà o turiferari de la Reial Casa, van quedar abandonats al magatzem dels regals oblidats, al costat de banderoles de l’Almendralejo Fútbol Club, capses de sobaos pasiegos, navalles albacetenyes i vestits de lagarterana. Però imaginem-nos, per un moment, que es va endur la novel·la de l’Iñaki a la tauleta de nit de la reial alcova i que cada nit, abans d’anar a dormir, en devorarà unes pàgines. Sens dubte traslladar-se al Tarter serà el millor moment del dia, desconnectant de les intrigues de palau, de la família i del protocol asfixiant. Bon profit li faci, majestat!