Tàctica i estratègia

Els teòrics de la cosa militar distingeixen molt bé entre els dos conceptes, que els civils tenim tendència a confondre. Així, la tàctica la formen les accions executades a curt termini que tenen com a objectiu l’acompliment d’un pla més ambiciós, que és de caràcter global i determina l’èxit o el fracàs final: l’estratègia. En la mobilització pagesa d’aquestos dos dies passats hi ha hagut fallades monumentals en les dues. El que buscava l’estratègia –pressionar per aconseguir un diàleg amb les autoritats europees en matèria agrària– no s’ha aconseguit. Si l’enemic és la burocràcia europea s’ha d’atacar la burocràcia europea. M’imagino el senyor Mesmaeker, un euròcrata de Brussel·les, esmorzant tan tranquil, sense el més mínim mal de ventre, ni remordiments, ni propòsits d’esmena. Haurà canviat res, en l’ànima d’acer inoxidable dels alts funcionaris que remenen les directives comunitàries? Molt em temo que no. Faria falta una acció de protesta molt més general, continuada, ben organitzada, amb determinació a prova del desànim i, sobretot, que fes un escac directe a les institucions europees. Paralitzar el temps que faci falta Brussel·les, París, Madrid, i que l’opinió pública obligui a moure fitxa. Però aturar la lliure circulació cap a Andorra durant dos dies –perquè a efectes pràctics s’ha paralitzat el país dos dies sencers– per un bloqueig a la rotonda d’Arcavell ha estat tan visible, tan eficaç i transcendent per als objectius estratègics de la Revolta com si l’haguessin fet a una lluna de Saturn o al desert del Mojave. Ni que s’hagi fet a tot el llarg de la frontera amb França. Aquí és on també ha fallat la tàctica, amb una afectació exagerada contra la població i una política comunicativa més aviat lamentable, que només ha aconseguit que s’hagin emprenyat, a parts iguals, andorrans i alturgellencs. I en això sí que s’ha de reconèixer que la mobilització ha estat un èxit total.