Mans i mànigues

S’ha presentat de patac, i sense avisar, l’estiu i amb ell les calorades. Encara que aquesta setmana hi hagi un simulacre de treva, les temperatures altes no ens deixaran fins a l’octubre, previsiblement. Però hi ha qui ja prediu que aviat col·lapsarà el corrent del Golf, cosa que es preveu que passi en uns quants anys i provocaria una nova glaciació que faria l’Europa inhabitable de Montpeller cap amunt. Si mai passés això no serviria de gaire l’acord d’associació perquè llavors ens hauríem d’associar amb els Caminants Blancs. Mentrestant, ens haurem de conformar amb la cantarella talibana de tots els anys sobre la indumentària que és acceptable a l’estiu. En el primer lloc, que si els mitjons i les sandàlies dels turistes. És un clàssic del mal gust, diuen (però no hi fa res que sigui un excel·lent compromís entre la frescor exigida i el control de la sudoració). Sobre les bermudes en homes també hi ha una rara coincidència. Anatema total, crim contra la humanitat. Si no ets un criminal juvenil i tens més de divuit anys, estàs condemnat a dur pantalons llargs entre juny i setembre, excepte si tens un iot, vas a S’Agaró o a Menorca o a llocs així. La darrera moda és despotricar contra les camises de màniga curta, a les que consideren un atemptat contra l’elegància. Camisa llarga i arremanga’t si no vols que la policia de la moda t’abuixi els gossos. Esperem que alguna directiva europea posi ordre en tot plegat, abans no es presentin les llengües de gel.