‘Me lo dijo Pérez’

Bé, ja han votat a l’Europa que vota i hi ha hagut resultats per a tots els gustos. Cert és que cada vegada costa més trobar arguments positius per explicar els recomptes, i els representants dels partits polítics s’han d’agafar a un ferro roent per justificar victòries pírriques i derrotes clamoroses, i han de fer unes giragonses retòriques que sorprendrien Demòstenes. A voltes, el col·lapse ha estat tan clamorós que ha portat conseqüències polítiques immediates: veurem què passa ara a França i a Bèlgica, on els resultats de l’extrema dreta han deixat els executius amb el pas canviat i han hagut de moure fitxa. A Espanya, com cantava Julio Iglesias, “la vida sigue igual”. És curiós el sistema de llista única, que permet que un habitant de Taús pugui votar a la coalició entre el Partido Regionalista Extremeño i la Convergencia Regionalista de Extremadura. I també que la suma de vots d’aquí i d’allà faciliti que l’agrupació Se Acabó la Fiesta hagi tret tres eurodiputats, tres. Confesso que fins ahir no sabia qui era el líder, Alvise Pérez, un antic ideòleg de Ciudadanos, al qual qualifiquen de “fenomen social”. Ei, que l’han votat vuit-cents mil espanyols, que es diu aviat, per davant de Podemos i a pocs vots d’enxampar Sumar. Com si l’hagués votat la ciutat de València en pes, classes passives incloses. Diuen que, de cada cinquanta espanyols mascles, un el segueix al canal de Telegram. Cinc-cents mil subscriptors, vaja. Vuit-cents vuitanta mil a Instagram. Ens està quedant una Europa molt emocionant. I que Déu ens empari, que diria la meva padrina, en pas descans.