Matrícula Temporal

La lectura atenta del diari dona lliçons de vida. S’aprenen coses que no sabies o que coneixies només de manera superficial. Molts vam descobrir ahir l’existència de la marca sueca d’automòbils Koenigsegg. No havíem passat de Volvos i Saabs, i més recentment dels Polestar, però ho ignoràvem tot sobre el Koenigsegg Jesko, l’improbable nom d’això que en diuen un megacar. En fan de dos a quatre al mes, o sigui que tampoc no s’hi maten, i és normal que no en circulin gaires. Que algú pugui gastar-se tres milions d’euros en un cotxe és una cosa que s’escapa a la comprensió dels humans normals. La majoria en comprem un de trenta mil i anem prou escanyats. Però vaja, la gent amb quartos té la llibertat de gastar-se’ls com els surti dels nassos. Que se’ls encengui el Jesko al cap de dos dies d’estrenar-lo entra dins de la categoria de les desgràcies que passen i el que compta és que no hagin pres mal. Un altre concepte en què hem pogut aprofundir són les propietats màgiques de la matrícula temporal: segur que molts desconeixíem les singularitats de la placa. Segons l’article 23 del decret 270/2021, doncs, la matrícula temporal (o turística) permet als no residents a la Comunitat Econòmica Europea (ni a les Neutres Valls) a matricular un vehicle a Andorra, només pagant l’IGI a la padrina. No deixa de ser una manera més de fer caixa, que recorda els pavellons de conveniència dels mercants i dels petroliers, que tots són de Libèria o de les Marshall o de Panamà o de Xipre. Però el món funciona així, i nosaltres som uns simples espectadors bocabadats.