L’informe

Demà s’acaba el curs –bé, n’hi ha que ahir ja van plegar, amb tota la patxorra, dies abans del que marca el calendari– i la comunitat escolar se’n va de vacacions amb el regust amarg dels resultats no gaire bons de l’informe PISA. Per dir-ho en terminologia pedagògica actual, necessiten millorar. Són de fa dos anys, però cal suposar que si el fessin avui no hi hauria divergències. Cada cop que es fan públiques les dades de l’informe se senten els marrameus dels que han baixat esglaons de l’escala. És probable que aquesta mena de megaavaluacions tingui problemes metodològics, que sigui injusta i no acabi de reflectir com cal situacions diverses, plenes de condicionants i particularitats. A tot arreu, la canalla que puja estan afectats per una quantitat insostenible d’estímuls que distreuen l’atenció i obstaculitzen l’aprenentatge. És possible que ens trobem davant d’una nova manera d’afrontar el procés d’instrucció, que d’aquí a pocs anys pot transformar-se del tot. De vegades veig coses que ara fan fer a la meva filla i em sento com un medieval que tenia el quadruvium com a únic pla d’estudis. El que sí que no es pot negar és que no bufen vents gaire favorables per al foment de la qualitat educativa, malgrat els esforços dels docents i la voluntat (se suposa) dels pares. És estructural, és el signe dels temps? És probable que hi hagi un corrent de fons, la idea que l’esforç, l’estudi i la cultura no serveixen per a gran cosa, mentre triomfa l’exaltació de la vulgaritat, la ignorància i la satisfacció immediata. És aquest el gran camp de batalla d’una guerra que s’està perdent.