Import–export

No, si la notícia ho explica molt bé. Cap dubte sobre el mecanisme que fan servir certes empreses per estalviar-se uns calerons enredant el fisc francès –o l’espanyol, si s’escau, deixant uns dies en règim de dipòsit mercaderies importades i exportant-les per un altre preu, amb el que s’estalvien una picossada d’impostos. S’ha fet tota la vida, amb diverses variants, aprofitant les zones d’ombra que hi ha a les legislacions exteriors i les interiors. Que no és gaire bonic? No. Gens, però sempre que es pugui hi haurà l’aprofitat que ho utilitzi. Quin exemple donarem a la canalla? Preparem-nos ara a la sorda batalla entre Mercadona-Aldi-BonPreu, que aniran a la brega per aconseguir el màxim tall del pastís de la clientela andorrana, després de trinxar el sistema comercial de la ciutat. Que fas la gestió del tax free més eficient i ràpida? Donques fot-te, perquè jo encara ho faig millor: instantània, tu. És més, arribarem al dia en què el retorn ja el tindràs quan surtis de casa si has demostrat un ferm propòsit de comprar. Que tens problemes de desplaçament si baixes en transport públic? Ei, cap problema: et poso una línia d’autobús gratuïta perquè no hagis de caminar. La qüestió és anar sempre endavant i mai enrere, encara que no sàpigues gaire bé cap a on vas. El nostre petit món s’està convertint en una mena de mercat de Calaf, dominat per un conclave d’espavilats, regit per una confederació d’emprenedors. La gent diguem-ne normal ens ho mirem, una mica escandalitzats, però incapaços de fer gran cosa més que moure el cap i dir que estan bojos, aquestos romans.