Humanum est

Declaració solemne. Ehem. A la visura d’ahir vaig confondre la plaça Guillemó (també coneguda com la de les Arcades) amb la Bonaventura Rebés Duran. Tot queda a la casa, certament, i l’error no és massa greu i segurament els lectors que baden tant com jo no se’n van adonar, però qui té boca o teclat s’equivoca. De fet, sempre he pensat que la plaça de Príncep Benlloch s’hauria de dir Guillemó, en atenció a la casa pairal que la presideix, i d’aquí deu haver vingut la confusió. És natural, humà i demano disculpes per la trabucada. No és greu, però passa que badem més del compte i això sap greu. Gràcies a l’amic Delfí que m’ho va fer veure a primera hora, i va proporcionar-me llargues hores de neguit i estones interminables de recreació en el sentiment de culpa, malgrat que, com a desgreuge, em va fer veure que ho salvaven les arcades de l’antiga clínica Vilanova. I mirin que hi passo gairebé cada dia, per totes dues, i que la Trenca i el cafè que hi ha adossat són com la meva segona casa. És ben cert que tots tenim fixat un paisatge mental, que és fet d’apriorismes i assumpcions, i que costa més dinamitar una convicció que una roca. Està clar que necessito unes vacances (que de moment no puc fer, i que si les fes, temo que tampoc no canviarien gaire les circumstàncies). És així. Tingueu pietat del pobre articulista amb el cervell liquat per aquestes altes temperatures (que tot just acaben de manifestar-se amb contundència i sense misericòrdia). S’accepten donacions per una estada reparadora en un balneari o sanatori. Més amunt del paral·lel 50, si pot ser.