Burundi

Celebrem que Andorra sigui el país més segur del planeta. Ho ha calculat una revista, Ceoworld, que psè, però que ha fet els números. És un gran què, perquè hom té la sensació que arreu cada vegada hi ha més violència, física, verbal, mental, de paraula, obra, pensament i omissió, com eren els antics pecats. Obres allò que abans se’n deia Twitter i, encara que no ho vulguis, l’algoritme t’obsequia amb filmacions de pallisses a Barcelona i linxaments a València, robatoris a mà armada a tot arreu, assassinats comesos per sicaris en barriades mexicanes, atropellaments als Estats Units, drons que rebenten soldats russos que intenten amagar-se en un forat al front de Vovchansk. Podem passar-nos hores senceres contemplant com van desfilant tota mena d’actes de maldat, i ens hi quedem embadalits com fan els moixonets davant d’una serp que xiula. En comparació, Andorra és una bassa d’oli, què dic d’oli, de mercuri –l’argent viu dels alquimistes. En canvi, res no sabem sobre el país que està als antípodes en qüestió de seguretat, Burundi. Molts no podríem ni tan sols situar-lo al mapa amb precisió –és a l’Àfrica oriental, sota Ruanda, entre la República Democràtica del Congo i Tanzània, al nord del llac Tanganika. Un cop d’ull a les guies de viatge et desanimen de seguida: en qualitat de turista tens molts números per ser víctima de robatoris, estafes, assalts, fins i tot segrestos o agressions sexuals. I la violència institucional, deixa-la córrer: el govern del president Ndayishimiye va abandonar el Tribunal Penal Internacional –un gest sense precedents– vist que l’acusaven de tota mena de violacions dels drets humans. Entre Bujumbura i Andorra la Vella hi desfila tot un món.