Els subsessius

No he seguit la polèmica entorn el Comitè Olímpic Andorrà (COA), la universalitat i etcètera, però si el meu amic Gaby està escandalitzat, jo també. Però una de les coses bones de fer-se gran és que el desinterès no et fa sentir malament. Per tant, no tinc opinió sobre si hi han d’anar més o menys atletes, autoritats, seguici o abanderats, ni quants delegats i turiferaris han de viatjar a París a defensar els colors de la bandera. Com que l’important és participar, donarem per bones totes les dades que se’ns ofereixin. El cas és que el Comitè va fer pública divendres una deliciosa nota o comunicat de premsa, amb el nom dels dos afortunats representants andorrans als Jocs Olímpics. El COA va rebre 78.000 en subvenció de la padrina. Generosa. Suficient, en qualsevol cas, perquè vigilin una mica la redacció de la brevíssima nota, que sembla haver estat escrita a l’hora de la migdiada després d’un dinar acabat amb licor d’herbes gentilesa de la casa.

Hi trobem el nefast zero a l’esquerra a les dates, inútil i que fa mal als ulls –04 de juliol–. Hi faltaria l’accent al cognom Dòria, hi ha dubtes si els complements directes van amb preposició o no, en d’altres llocs se les mengen directament, i els criteris per aplicar l’apostrofació són un misteri. Però la perla de tot plegat és la creació d’un bonic neologisme, quan parla dels governs “subsessius”, que deu ser un feliç híbrid entre sucessius i subversius. O obsessius, que també podria ser. Visca la gran família olímpica, que venen dies de glòria. Citius, altius, fortius.