Invasió subtil

Tenim el personal molt distret amb l’Eurocopa i amb aquesta final Espanya-Encara-no-se-sap-qui que despertarà passions ocultes i inconfessables, i suscitarà alguns dilemes morals i territorials. En l’eliminatòria de dimarts, ara que ja som francòfons de ple dret, hauria d’haver imperat una exquisida neutralitat, però ja vam veure que no va ser així. Diumenge, els carrers d’Andorra semblaran els de l’homònima turolenca, els de Tomelloso o els de Melilla, en qüestió de suport a la roja, i no ens ha d’estranyar gens ni mica. Mentre bull la sang a tots els aficionats nadius i sobrevinguts, a Batllia ha arribat la denúncia de la Liga de Fútbol Profesional contra els establiments públics del país que emeten per a la seva distingida clientela els partits del senyor Tebas sense passar per caixa. No ens estranyi que, en allò que no ha pogut fer el regne d’Espanya des del temps de Felip V –l’annexió tranquil·la de les Valls Neutres– ho aconsegueixi l’ànsia de fer justícia sobre els peatges del futbol televisat. Però la pirateria televisiva ja és tradició, quasi genètica. Si en fa d’anys, que això és Xauxa. Des de quan hi havia el Canal +, de feliç memòria, i si abans no n’hi havia hagut era perquè no hi havia res a piratejar. Qui sap si, aprofitant l’eufòria que provoca la selecció espanyola, diumenge al vespre no pujarà la División Acorazada Brunete a restablir l’ordre natural de les coses després d’una victoriosa passejada per la CG-1, l’avinguda Francesc Cairat, el túnel de la Tàpia, un altre tram de la CG-1, l’avinguda d’Enclar, la de Santa Coloma i la del Príncep Benlloch, fins a enfilar la pujadeta final cap a ca la Vall –si és que allà el pas no és massa estret.