El discurs del mètode

Ahir es va presentar a Aixovall l’estudi que ha encapçalat Andorra Recerca + Innovació sobre l’impacte de l’acord d’associació. A mesura que es desenvolupava l’acte, servidor gargotejava aquesta crònica d’urgència. És un estudi volgudament centrat en les dades concretes, que ha defugit fer-ne valoracions, que les haurà de construir la ciutadania informada. Centrat en objectivitats i no subjectivitats, perquè tenim una població amb interessos, esperances i circumstàncies extremament diversos, sinó oposats. Una de les grans troballes conceptuals és la de situar l’acord en la seva justa mesura en relació amb la vida andorrana, quin abast tindrà: com un factor molt important, sí, però no pas “el geni de la llàntia” com va dir l’Yvan Lara. Sense perdre de vista el punt de partida: per a què serveix l’acord? Per a què es volia? Tres punts: creixement sostingut, economia menys dependent dels sectors tradicionals, i que tot s’aconsegueixi sense afectar el model andorrà. Que no es perdin plomes pel camí... I a partir d’aquí ha de quedar molt clar que els impactes poden ser positius i negatius, i que es valoren en funció del que canviarà un ítem si el considerem amb acord o sense. L’estudi contempla els que són mínims, quantificables i comprovables. Al final, s’avaluen vint-i-vuit variables. Bé, l’espai aquí és molt escàs i l’Yvan i els de la consultora KSNET van xerrar molt –i ho van fer molt bé–. Per tant, és altament recomanable revisar la gravació de l’acte i llegir amb moltíssima atenció les 168 pàgines del document. Quadern de vacances.