Import-export

Ara anem tots molt distrets mirant projeccions de futur, fent números i consultant l’oracle o la càbala, segons els gustos de cadascú, però hi ha dades reals, tangibles i confirmables que també hauríem de considerar, perquè aquestes no canviaran amb acord o sense acord. Ens han donat les dades fresques de la principal producció exportable del país. És el tabac, per casualitat? No. Perfums? Tampoc. Toblerones, com dirien els desinformats que viuen de tòpics? No. Fred, fred: és la runa d’obra, més el material procedent de desmunts. Segons les dades del departament de Medi Ambient, n’hem exportat 220.848 tones. És molt fàcil picar-ho, però no tant d’imaginar-ho. Si ho dividim, grosso modo, per la població, resulta que a cada ciutadà, nacionals més residents, li tocaria una càrrega de dues tones set-cents quilos de runa per cap. Si mirem l’altre tipus de residus, els domèstics, en vam produir 152.196 tones. Si tornem a fer la divisió, gairebé toquen a dues tones de deixalles per persona. Cinc quilos i mig cada dia de brossa. Oi que no ho semblaria, si ho preguntéssim? Sí, d’aquestes n’exportem el 74 per cent, de manera que aquí es queden, per a cada contribuent, més o menys cinc-cents quilos. Sí, les xifres són com els xiclets, les estirem, les masteguem, en fem bombolletes i, si en sabem prou, en fem un globus i les fem petar. Però la quantitat de merda que generem cada dia és estratosfèrica. No és un consol gaire gran que, si fa no fa, a tot el món occidental els números siguin comparables. Tenim un eficaç sistema d’eliminació que ens ajuda a oblidar-ho cada vespre. És bonic, viure amb la bena als ulls.