Retirada

Una vella expressió militar diu que una retirada a temps és una victòria. És una d’aquelles frases que serveixen per a tot, com aquells lubricants sis en un. Equivalent, si fa no fa, a aquella màxima que proclama que un córner és mig gol. Però la majoria de vegades es fa servir per expressar que sempre es pot dissimular un moment de feblesa –o, directament una derrota– si ho vesteixes com si fos un replegament tàctic. Ara no és el moment, les condicions no són les idònies, ens ho estem pensant millor, hi ha d’altres opcions… Ara diu que la retirada del laboratori ordinenc de Grifols ja és un fet confirmat. I mira que li van fer un vestit a mida. Però les coses, ja se sap, no són gens fàcils i de vegades es torcen. O sigui que posarem el laboratori P3 a la carpeta, cada cop més gruixuda, de projectes que se’ns van vendre com a dats i beneïts, impecables en la seva concepció i que semblaven d’execució imminent: aeroports i heliports, metros aeris, tramvies i telefèrics. Parcs temàtics, centres comercials, urbanitzacions revolucionàries, restaurants panoràmics, edificis nebulosos, platges fluvials, túnels descongestionadors. És potser una característica del país, que és capaç de pensar coses i projectar-les la mar de bé però li falla el xut final, el que fa pujar el gol que semblava indeturable al marcador (de vegades després que l’àrbitre hagi xiulat un córner). Algun dia, al futur museu nacional –si és que mai s’acaba fent– hi podria haver una sala, equipada amb realitats augmentades, dedicada a l’Andorra imaginada, la que tindríem si s’haguessin fet realitat tants somnis, il·luminacions i quimeres. Fliparíem.