Accent a la o

Aquest país és tan petit que no ha tingut guerres, ni revolucions cruentes, ni annexions ni secessions. Ni volcans ni terratrèmols. Ni dinosaures, no té. Una història feta a mida, pausada, amb pocs fets extraordinaris i excepcionals –la singular pervivència del sistema institucional, el fulgurant creixement econòmic i demogràfic del segle XX. Per això, i per imitació de la premsa esportiva, que tendeix a la magnificació de tot el que toca, per justificar la seva existència, la gesta de la Mònica Doria als Jocs de París ha estat qualificada de manera unànime com a històrica. Bé, sí que ho és, en el sentit que, a l’hora d’escriure la història de l’esport andorrà, omplirà ben bé un capítol. Per tant, enhorabona. Un efecte col·lateral ha estat una petita discussió sobre si el seu cognom ha d’anar accentuat o no. Tal com es pronuncia, semblaria que sí, i de fet així surt a la Wikipedia, que se sol fer servir com a argument d’autoritat. Però a la web personal surt sense accent, i també als perfils socials. On és el truc? La resposta està en el vent, però potser trobaríem una explicació en la comunicació que Carlos Ángel Rizos va presentar al III Congrés d’Història dels Pirineus, on parlava de l’antiga implantació al poble d’Arfa, a l’Urgellet, del llinatge genovès dels Doria, una il·lustre família lígur documentada al segle XII, amb membres tan conspicus com l’almirall de Carles I Andrea Doria. I d’aquí la possibilitat d’escriure el cognom a la genovesa –sense accent– o a la catalana –amb accent obert a la o. Misteri resolt (de moment).