Areatza

L’altre dia, barrina que barrinaràs sobre si el cognom Doria ha de portar accent o no, vaig pensar en un dels trets característics del dialecte andorrà, que és l’oscil·lació en la posició de la síl·laba tònica dels cognoms (Dallerès / Dalleres - Nequi / Nequí - Escalé - Escale…). Els lingüistes que hi entenen diuen que és possible que sigui un tret heretat del substrat bascoide que es parlava per aquí fa quinze segles (o potser no tant), perquè el basc actual és un idioma on encara hi ha certa ambigüitat a l’hora de col·locar els accents de les paraules. Sigui com sigui, un cuquet em va fer despertar un vell neguit. Vaig agafar el passaport i el vaig obrir per la pàgina bona, la que ensenyes a tot arreu. Sí, el cognom està en majúscules. Però en majúscules que no porten l’accent on tocaria. Ni on tocaria ni enlloc. VILLARO. Vet aquí que el meu catalaníssim cognom, derivat, diuen, de l’abelleró, l’acolorit ocell, esdevenia la versió castellana del poble biscaí d’Areatza. En el seu moment ja em va semblar escandalós, i recordo que algú em va dir, com a excusa, que eren coses del sistema informàtic, que era incapaç de gestionar correctament els accents. Són excuses de mal pagador, perquè fa dècades que es va resoldre la qüestió dels anomenats caràcters especials (especials per a l’anglès, que no en té cap). Ara es dona la paradoxa que la meva filla –que sí que el té ben escrit– i jo no compartim el mateix cognom, i que, davant policies escrupolosos, podríem tenir problemes. A veure si aguatem fins a l’any vinent, que toca renovació.