Sis mil pessetes

Això es diu que va pagar l’antiquari Josep Bardolet pel conjunt de frescos que el signore Cividini va arrencar de Sant Esteve d’Andorra la Vella i que ara, feliçment, tornen a casa. Eren els temps en què el patrimoni artístic del bisbat d’Urgell es va posar a l’encant, i allò semblava el mercat de Calaf. Arthur Byne va comprar el mobiliari de mitja catedral per reinstal·lar-lo a la mansió de William Randolph Hearst a la Colina Encantada, San Simeón, Califòrnia. A Andorra, l’espoli (controlat i autoritzat) va afectar un munt d’esglésies, a més de Sant Esteve: Sant Miquel de Prats, Sant Miquel d’Engolasters, Santa Coloma. I Sant Romà de Vila, on una mica més i tot acaba en tragèdia, perquè hi va haver oposició armada a la venda de la taula d’altar, un exemplar únic a Andorra. I no només es compraven i venien obres d’art: el rector de Santa Maria d’Organyà –mossèn Bonaventura Riba, que era andorrà–, va vendre a l’eruditíssim Joaquim Miret i Sans un munt de pergamins que estaven dipositats a l’arxiu de la canònica. Molts estaven relacionats amb la família dels Caboet i, per tant, ens expliquen els orígens de la conformació institucional d’Andorra. Avui els podem veure a la Biblioteca de Catalunya. Com les celebèrrimes Homilies, que durant molt de temps van ser considerades la primera manifestació literària en català. Quant diríeu que van costar? Vuitanta-cinc pessetes, que va pagar el 1907 la Junta Municipal de Museus i Belles Arts de Barcelona (i encara els semblava que era car). No, si el que és un miracle és que hagi quedat alguna cosa.