‘Schadenfreude’

Una de les millors pel·lícules dels noranta és The Fugitive, una adaptació a la pantalla gran d’una famosa sèrie televisiva. El protagonista, el doctor Richard Kimble (Harrison Ford), acusat injustament d’haver matat la seva dona, s’escapa d’un transport penitenciari accidentat i és perseguit amb urc pel marshall Samuel Gerard (Tommy Lee Jones). Hi ha una escena superba quan el doctor és empaitat pels agents de l’ordre i es camufla entre la massa dels irlandesos que desfilen per Chicago l’acolorit dia de Sant Patrici. Si fa no fa com el president Puigdemont va fer ahir, quan es va esmunyir dels morros dels mossos –que tenien l’ordre judicial de detenir-lo– després de fer el breu discurs a l’Arc de Triomf de Barcelona i dinamitant la sessió d’investidura. Immediatament, la policia catalana va fer un desplegament espectacular per localitzar-lo, el de les grans ocasions (és a dir, similar al dels atemptats islamistes del 2017), per terra, mar i aire. A l’hora en què s’escriu això, encara no se sap on para, i és possible que ho estigui contemplant tot amb un gintònic a la mà i un somriure foteta. Una de les conseqüències immediates de la trapelleria presidencial és el paperot que han fet els mossos. Potser algun ciutadà haurà patit els controls especials que han fet a la frontera sud, però segur que són molts més –aquells andorrans que han estat caçats en alguna rotonda amb multes pendents– que experimenten el sentiment contingut en aquella fabulosa paraula que tenen els alemanys: la schadenfreude, que és “l’alegria que hom sent per la desgràcia de l’altre”.