Ferragosto azzurro

Potser recordaran, estimats amics, que en el món platònic de les idees hi ha una cosa que se’n diu hivern. No l’oblidin, que tornarà a encarnar-se. És probable, també, que tinguin present que un psicòleg es va inventar el concepte de blue Monday per designar quin és el dia més trist de l’any. És el tercer dilluns del mes de gener, encara amb dies curts i nits fosques, amb el parèntesi de les festes de Nadal (feliçment) superat, etcètera. És una d’aquelles fórmules que tenen l’èxit garantit, perquè són fàcils d’aplicar, són un tema recurrent de conversa, com els comodins que hi ha a les baralles de cartes, que serveixen per a qualsevol cosa. Però, de la mateixa manera que hi ha gent que pot arribar a sentir-se identificada amb la premissa que el tercer dilluns de gener és un dia abominable, n’hi ha que pensem que el segon dilluns d’agost és igualment nefast, si no pitjor. Imaginem-nos els mosquits (i les picades), la sorra als plecs més recòndits del cos, la calorada, les cues, els desplaçaments lents, les migdiades espesses, el tedi, la mandra, els ventiladors movent aire calent d’una banda a l’altra, la vana il·lusió que l’estiu serveix per desconnectar i relaxar-se, quan en realitat és un sòlid en suspensió, un furóncol temporal, un estat d’excepció. Només el salven els gelats de vainilla, els Perseids, els gintònics beguts amb moderació, les trobades d’amics a la fresca i poca cosa més. Res, per altra banda, que no es pugui fer o consumir durant la resta de l’any, fins i tot en aquell fatídic tercer dilluns de gener.