Ceuta

Els temps en què Andorra era la meca somiada dels youtubers i companyia s’està acabant. Ha estat intens, sí, però ha durat poc. L’enveja és dolenta. Li ha sortit un ferotge competidor: la Ciutat Autònoma de Ceuta. Podrien haver estat les illes del Canal, Delaware, Liechtenstein, el Mont Atos, a la Macedònia grega, o una plataforma petrolífera abandonada al mar del Nord, però serà Ceuta qui clavarà l’últim clau al taüt de la preeminència andorrana com a refugi fiscal. Això és, si més no, el que pensa el senyor Enrique Reyes Rodríguez, gerent de l’Organisme Autònom dels Serveis Tributaris de Ceuta. Diu que ja s’hi han instal·lat empreses de joc online i ara és l’hora d’obrir-se als influencers. Diu el senyor Reyes que estan cansats de veure com els (insolidaris) Rubius, Oscarito i companyia han anat a Andorra a posar-se a recer de la voraç hisenda espanyola. És el moment de Ceuta, que comparada amb Andorra, és un xollo. Qualitat de vida, la Costa del Sol a tocar, diversitat cultural i avantatges fiscals. S’ha de reconèixer que el responsable fiscal de la plaça africana té un optimisme a prova de bomba, perquè a Andorra hi ha el mateix (si bescanviem Marbella per Miami Platja). Al setembre celebraran un esdeveniment –Ceuta Influye– on alguns creadors de continguts passejaran per la plaça i comprovaran que la plaça africana és un veritable xollo. Jo hi aniria. Si fos Melilla, que és més lluny, faria com mandra, però Ceuta és aquí al costat, davant mateix de Gibraltar. Va, nois, animeu-vos. Anar i tornar. Per provar-ho no es perd res.