Lligant a Mercadona

El desconcert i la decadència d’Occident estan arribant a unes cotes alarmants, probablement irreversibles. Això s’acaba. Les senyores i els nens primer. Des de fa uns anys que no hi ha cap indicador en color verd esperança. Ni un. Molts en ambre i alguns en vermell. Tot sembla lliscar cap a la més ensopida banalitat, cap a la relaxació dels costums que és el preludi del capítol final de la civilització. Un exemple d’ara mateix? Doncs aquest diuen que la darrera tendència en relacions socials és anar a lligar al Mercadona de set a vuit del vespre. El que abans fèiem a l’Àmbit o al Guiu ara hom ho fa fent corredisses entre el passadís dels ultracongelats i els de conserves vegetals. Així, tal com ho llegeixen. Algun ximplet o ximpleta va dir-ho –no sabem si seriosament o de broma (però hem de sospitar el pitjor) i la brama s’ha encès com un regueró de pólvora, i hom detecta tot de penitents arrossegant carros buits a l’hora estipulada. Ho justifiquen dient que aquesta és l’hora en què hi van els joves professionals. Res no sabem sobre els nous hàbits d’aparellament vinculats a l’Aldi, a l’Esclat o al flamant Family Cash, però no ens hauria d’estranyar que seguissin una pauta o –per dir-ho modern– un algoritme semblant. Això és el que tenim, a dia d’avui. Potser és l’agost, que ens estova les meninges, però molt em temo que no, que això és estructural i no té cap pinta de millorar en els propers lustres. Sort en tindrem dels monjos de la façana atlàntica d’Irlanda, que tornaran a salvar-nos la cultura grecoromana i judeocristiana, Aristòtil, etcètera.