A la Uifand vas

Els bancs i altres instàncies similars han presentat a la unitat d’intel·ligència financera cinquanta-tres declaracions de sospita de blanqueig de diners i finançament de terrorisme. No sabem si són moltes, poques o psè-psè. Voldríem pensar que, vist el gran volum de negoci que ha de tenir la banca del país, potser són tan sols una gota d’aigua en un oceà de transaccions. Les dades que s’han fet públiques indiquen un lleuger descens en el volum d’operacions sospitoses, però tampoc hi ha tanta diferència respecte a les dades de l’any passat, com si fos una constant còsmica. Després, els números presentats ja ens maregen una mica més: nombre d’expedients resolts, duts a Fiscalia, comissions rogatòries, etcètera. El que sí que estaria bé és que –de la mateixa manera que es vol introduir l’estudi de la perspectiva de gènere en les estadístiques sobre la inversió estrangera– també s’apliqués aquesta lupa genèrica, cada vegada més precisa, incisiva i inquisidora, sobre aquesta mena de declaracions de moviments poc clars de capitals, amb totes les dades que siguin concloents, amb gràfiques de barres o de formatgets. I, sobretot, conclusions clares, per saber per on van els trets i de quin mal hem de morir. A veure, senyors de la Uifand, qui blanqueja més: els homes que s’autoperceben com a homes o les dones trans? Hi ha diferències substancials o substancioses entre el comportament suposadament delictiu de les persones humanes binàries o de les no binàries? Volem saber.